Un joc curt, senzill i sorprenentment agradable sobre buscar cartes entre deixalles, netejar-les, millorar-les i completar una col·lecció absurda.
KOTAMON: My Sis Found A Super-Rare Card In Her Cereal Box, So I Became A Garbage Man To Find The Entire Collection And Earn $1,000,000 ja deixa clar des del títol que no vol prendre’s gaire seriosament. La premissa és tan simple com efectiva: la teva germana troba una carta superrara dins d’una caixa de cereals i tu acabes convertint-te en escombriaire per intentar completar tota la col·lecció.
El millor del joc és que les seves mecàniques són molt fàcils d’entendre. Reculls brossa, busques cartes, les neteges, les muntes, les millores i vas ampliant la col·lecció a poc a poc. No cal aprendre sistemes complicats ni estar pendent de mil menús: tot està pensat perquè entris ràpidament en el bucle i vagis fent petites accions una darrere l’altra.
També hi ha millores de característiques que ajuden a fer la feina més còmoda. A mesura que avances, pots optimitzar el personatge i fer que la recollida sigui una mica més àgil, cosa que dona una sensació de progrés constant sense convertir el joc en una experiència exigent.
La part de les cartes és el que dona personalitat al conjunt. Trobar-les brutes entre la brossa, netejar-les i preparar-les per a la col·lecció té un punt molt satisfactori, com si el joc barregés una tasca repetitiva amb aquella sensació de “només una més” pròpia dels col·leccionables.
Tot i parlar de brossa, KOTAMON és un joc força relaxant. No busca posar-te pressió, ni castigar-te, ni exigir reflexos perfectes. És més aviat una d’aquelles propostes per jugar una estona tranquil·la, anar completant objectius petits i desconnectar mentre fas créixer la col·lecció.
També és una experiència curta, i això li juga a favor. No intenta allargar-se artificialment ni convertir una idea senzilla en una cosa més gran del que necessita ser. Entra, presenta el seu bucle, et deixa gaudir-lo i s’acaba abans que pugui fer-se pesat.
Un altre detall molt encertat és que cada carta està dissenyada per un artista diferent, i el joc inclou un enllaç directe al creador corresponent. Això fa que la col·lecció no sigui només una llista de cartes per completar, sinó també una petita galeria d’artistes independents. És una decisió molt maca, perquè dona visibilitat a cada il·lustrador i fa que mirar les cartes tingui més interès.
També cal dir que les cartes juguen força amb el límit del contingut pujat de to. No són +18, però en alguns casos poc els falta, així que convé tenir-ho present si algú espera una col·lecció totalment innocent o familiar. El joc ho tracta amb un to humorístic i exagerat, però és una part clara de la seva identitat.
KOTAMON no és un joc profund ni especialment ambiciós, però tampoc ho necessita. Funciona perquè sap exactament què vol ser: una proposta petita, absurda, fàcil d’entendre i agradable de jugar. Si t’agraden els jocs curts, relaxants i amb mecàniques de col·lecció, és una curiositat molt simpàtica per tenir al radar.
El millor
- Mecàniques molt fàcils d’entendre.
- El bucle de recollir brossa, trobar cartes i netejar-les és satisfactori.
- Cada carta està dissenyada per un artista diferent i inclou un enllaç al seu treball.
- Té una progressió senzilla amb millores de característiques.
- És relaxant i no posa gaire pressió.La durada curta fa que no es faci pesat.
El pitjor
- Pot quedar-se curt si busques una experiència més profunda.
- La repetició forma part del bucle, així que no agradarà a tothom.
- La seva proposta és molt concreta i depèn molt de si t’enganxa la idea de completar la col·lecció.
KOTAMON és un joc petit, relaxant i fàcil d’entendre, ideal per a qui vulgui una experiència curta basada en recollir, netejar, millorar i completar una col·lecció de cartes. No reinventa res, però converteix una premissa absurda en una estona sorprenentment agradable.